diaris
  • Imprimeix

Presentació de l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2018

Dijous 22 es va presentar l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 06_2018. Dimensió social de la cultura

23/11/2018 10:11
imatge

  El CoNCA reclama més cultura i per a més gent 

 

  • El Consell assenyala la necessitat de prioritzar l’accés a la cultura i les possibilitats de participació, mitjançant els preus socials, la protecció dels drets culturals i el suport al teixit associatiu
  • Les noves formes d’expressió i participació artística han de situar la democràcia cultural en el centre de les agendes polítiques
  • L’aposta per la formació cultural-artística, des dels primers nivells educatius, demana més feina entre els departaments de Cultura i Ensenyament
  • Els indicadors mostren un estancament de la facturació de les indústries culturals i els seus públics, amb una caiguda de la música popular en viu
  • Creixen les activitats a museus, col·leccions, biblioteques i galeries d’art del país
  • Destaquen les dades del cinema català, amb un augment dels espectadors de pel·lícules en versió original en català, malgrat la baixada de la quota de pantalla de les nostres produccions
  • Calen eines renovades per mesurar les audiències del consum audiovisual a plataformes digitals

 IMG_2198

                                               © CoNCA/Fractal7      

 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) radiografia anualment el sector cultural amb un informe que presenta al Parlament de Catalunya. El capítol 1 de l’estudi enguany posa el focus en la necessitat d’atorgar prioritat social a les polítiques culturals, per tal de vetllar per una major equitat en l’accés a la cultura, en la capacitació i en les possibilitats de participació de la ciutadania. El capítol 2 aborda temes com la creació comunitària i en entorns rurals o la mediació artística com a eina per a la transformació social amb sis articles de diferents experts en la matèria (Enric Puig Punyet, Marta Ricart, Eva Garcia, Ascensión Moreno, Ramon Parramon i Montserrat Moliner, i Jordi Oliveras). Finalment, l’últim capítol està dedicat a les dades de la cultura, que el CoNCA recull des del 2013 per identificar les tendències del sector en els àmbits econòmic i social.

 

Més cultura i per a més gent

L'Informe recorda els deures pendents al nostre país per fer de la cultura un motor de cohesió social, garant dels drets de llibertat i equitat. «Més cultura i per a més gent» hauria de ser un dels principals objectius de les polítiques públiques, encara mancades de pressupost. Si en aquests darrers anys els recursos s’han destinat a crear oferta, ara toca adequar-hi les condicions d’accés, en funció de les necessitats de diferents grups de població, així com fer que la cultura estigui «disponible», a més de ser «accessible», augmentar els públics i incidir en l’educació, per tal que la desigualtat creixent entre aquells que gaudeixen de les propostes culturals amb suport públic i aquells que en viuen al marge no sigui el detonant d’una societat a dues velocitats. El rol de la Generalitat per assegurar l’equitat cultural és fonamental, donat que l’esforç dels darrers anys per crear estructures de participació (la definició dels plans integrals en són un exemple) no assegura una distribució equitativa dels recursos.

 

La col·laboració entre cultura i educació 

El CoNCA reclama des de fa temps la transversalitat interdepartamental de la cultura, capaç de crear sinergies i sumar noves línies d’actuació en totes les àrees de govern: economia, turisme, immigració, tecnologia, educació, participació. En aquest sentit, la relació existent entre l’interès per la cultura i el nivell socioeconòmic i d’estudis de la població fa imprescindible la col·laboració entre cultura i educació, així com la introducció de la formació cultural-artística en l’àmbit escolar des dels primers nivells educatius.

 

Preus socials

A més de les diferències òbvies per nivell de renda i formació, s’observa que el nombre de ciutadans que tenen un sentiment de pèrdua en la capacitat d’accés a la cultura s’ha incrementat. És el que s’identifica com la «pobresa relativa», un fet que demana implantar preus socials, progressius i proporcionats amb el nivell de renda de la població. Assegurar que ni el preu ni la mancança de temps no siguin barreres d’accés a la cultura ha de ser una prioritat de les polítiques públiques. En el cas de la distribució de temps d’oci i treball, les dones són les més perjudicades, degut al fet que les tasques i la responsabilitat màxima de «cura» familiar recauen en elles.

 

El rol de les associacions com a espais de mediació

Les associacions culturals poden jugar un paper reequilibrador important com a palanca d’accés i de cohesió. A Catalunya hi ha més de 3.000 associacions i quasi mig milió d’associats, però aquestes entitats disposen d’una mitjana de 10.000 € de pressupost. Incentivar la participació cultural i promoure un major reequilibri social i territorial a través de les associacions existents és una línia d’actuació que les polítiques de govern haurien de reforçar.

 

Estancament dels indicadors del sector cultural

Malgrat l’evolució lleugerament positiva des del 2013 d’indicadors macro de la cultura, com són la creació d’empreses, l’ocupació i la generació de valor afegit del sector, els percentatges d’aportació a la cultura del pressupost públic continuen estancats —en el cas de la Generalitat de Catalunya és del 0,7 %, lluny del demanat 2 %. Pugen discretament la facturació de les indústries culturals i també els seus públics, amb l’excepció de la música popular en viu, que baixa, i la facturació de les sales de cinema, estancada des de fa tres anys. En aquest creixement destaquen les empreses desenvolupadores de videojocs i les discogràfiques, seguides de les arts escèniques i la música clàssica.

Les visites a museus i el nombre de carnets de biblioteques també han augmentat, tot i que cal advertir que les visites a les biblioteques ja porten dos anys consecutius experimentant caigudes. Les activitats dels museus, col·leccions, biblioteques i galeries d’art augmenten de forma significativa.

La quota de pantalla de la producció cinematogràfica catalana baixa del 9 % al 6 %. L’any 2017 el nostre cinema ha perdut 570.000 espectadors respecte del 2016 (un 32 %), tot i que el cinema en català (VO, doblada o subtitulada) ha pujat un 27 % respecte de l’any anterior.

 

Mesurar l’audiència digital, una assignatura pendent

Les dades que avui presentem no reflecteixen la totalitat de les pràctiques culturals dels catalans, atès que en deixen fora bona part del consum de continguts digitals sota demanda, especialment importants per a la indústria cinematogràfica i musical. Les plataformes que els distribueixen no sempre fan públiques les dades dels seus subscriptors per països ni el volum de reproduccions. Calen eines renovades per mesurar les noves audiències.

  IMG_2285                                                                     

                                                         © CoNCA/Fractal7