Els Premis han reconegut disciplines com la literatura, l'escultura, la música, la gastronomia, l'arquitectura i l'associacionisme L'edició número 44 dels guardons, celebrada al reobert Teatre L'Artesà del Prat de Llobregat, coincideix amb el 10è aniversari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA)
Lourdes Aguirre (davidruano fotografia)
L'editora i traductora Maria Bohigas, l'escriptor Jaume Cabré, la historiadora i gestora cultural Josefina Matamoros, la compositora i intèrpret Clara Peya, l'escultor Josep Ponsatí i la xef Carme Ruscalleda han rebut la màxima distinció catalana en l’àmbit cultural, concedida pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Tanmateix, quatre entitats han estat també reconegudes amb el Premi Nacional de Cultura: el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Federació d’Ateneus de Catalunya, Litterarum Móra d’Ebre · Fira d’espectacles literaris i el Museu de Lleida. La petjada que han deixat tots ells en diverses disciplines els fa mereixedors del guardó.
L'acte s'ha celebrat al reobert Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, l’edifici modernista més emblemàtic de la ciutat, que, construït el 1919, ha estat en desús des del 1988. L'ha presidit el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, acompanyat pel president del CoNCA, Carles Duarte, i els membres del seu Plenari, David Albet, Mercè Gisbert, Isona Passola i Pilar Parcerisas. També hi han assistit el president del Parlament, Roger Torrent; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler; la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; la consellera de Justícia, Ester Capella; l'expresident de la Generalitat de Catalunya, José Montilla; el president de l'IEC, Joandomènec Ros; el secretari general de Cultura, Francesc Vilaró, i el president de la Comissió de Cultura del Parlament, Lluís Font, entre d'altres personalitats del sector cultural i de la societat civil. Els futurs membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Salvador Casals, Edmon Colomer, Jordi Font, Núria Iceta, Vinyet Panyella, Míriam Porté i Margarida Troguet, també han sigut presents a la cerimònia.
Dirigida per Anna Rosa Cisquella i amb producció de Dagoll Dagom, la cerimònia ha distingit quatre entitats i sis creadors catalans que han brillat en diverses disciplines culturals, de la literatura a la música, de l'escultura a la gastronomia. En els premiats d’enguany hi conflueixen l’excel·lència i la innovació, així com una visió integral del territori —de la Catalunya Nord a les Terres de l’Ebre, de Barcelona a Lleida— i una àmplia representació generacional. Es reconeixien exponents de la nostra cultura popular i també de l’avantguarda artística, i reivindicaven el paper fonamental de la dona en la nostra vida cultural.
Inspirat en el Arts Councils anglosaxó, el CoNCA compleix 10 anys de vida i continua vetllant pel desenvolupament de l’activitat cultural i artística a Catalunya, assessorant el Govern en les polítiques culturals, i organitzant i avaluant la política de recolzament i promoció de la creació artística. En aquesta etapa, el CoNCA ha dut a terme una tasca de reflexió crítica i de prospectiva a través de l’informe anual de la cultura i de les arts, i amb una acció que ha incidit sobre les condicions professionals dels qui treballen en el sector cultural amb l’Estatut de l’artista, ja en marxa al Congrés dels Diputats, així com sobre el model d’ensenyaments artístics, els reptes i els efectes de la digitalització o la implicació de la societat civil en el finançament de la cultura, l’impuls del mecenatge.
Literatura i carxofes
Amb un inici musical a càrrec del pratenc Alfred Garcia, amb una versió de "El meu poble", de Txarango, l’acte de lliurament dels premis engegava amb una reivindicació de la ciutat que els acollia. En paraules del mestre de cerimònies, l'actor gironí Pep Cruz, "la cultura del Prat són les seves escoles, la seva biblioteca, els tallers, les places on s'hi fan concerts, el teatre Kàddish que resisteix i programa, els seus restaurants, el cinema, el seu gall de pota blava (...) i la carxofa". La gastronomia també és cultura, i els Premis Nacionals de Cultura ho reconeixen, per primera vegada a la seva història.
L'editora, traductora i filòloga Maria Bohigas recollia el primer guardó de la nit de mans de l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler. Néta de l'escriptor Joan Sales, Bohigas ha estat una figura clau, des de l'editorial Club Editor, en la recuperació de clàssics de la literatura catalana (de Víctor Català o Mercè Rodoreda a Blai Bonet o Aurora Bertrana), en l'acostament al català de la feina d'escriptors internacionals (com Alice Munro o Boris Vian) i en la publicació d'autors contemporanis, com Eva Baltasar, que, en un vídeo introductori, parlava d'ella com una dona "apassionada, tenaç i compromesa, una fada capaç de transformar en bellesa el que toca amb la punta dels dits". Amb experiència editorial a França i Xile, Bohigas ha parlat de la seva professió, "una feina d'editora, d'arqueòloga, potser de drapaire, que restaura trossos de literatura que el públic desconeix", i, tot recordant els recents incendis a les terres de l'Ebre: "Un tros gran de cultura s'ha cremat. La cultura és un camp de conreu que atura els focs. Deixem morir els conreus, i no hi haurà qui els aturi".
A "Jo confesso", un dels llibres clau de la seva trajectòria, Jaume Cabré donava protagonisme a un violí: una peça de Bach i un virtuós solo amb aquest instrument han servit per introduir el Premi Nacional a l'escriptor barceloní. Amb obres com "La Teranyina", "L'ombra de l'eunuc", "El sentit de la ficció" o "Les veus del Pamano", Cabré fou també guionista de dues sèries televisives tan populars com "La Granja" i "Estació d'enllaç", i ha guanyat premis a tota Europa amb el seu corpus narratiu, rigorós i prolífic. Un vídeo del professor universitari Jaume Aulet (subratllant allò que Cabré digué: "Em dedico a escriure perquè m'agrada molt llegir") ha donat pas a l'entrega del guardó per part del poeta i president del CoNCA Carles Duarte. Amb el guardó a les mans, l'autor ha estat el primer en recordar "als representants socials i polítics que són a la presó per fer allò que els hem demanat, i a herois que no tenien previst ser-ho, com Tamara Carrasco, Roger Español o Joan BonaNit; la sort del nostre país és tenir molt bona gent i tossuda de mena", ha rematat.
Ciutats i corrandes
Les carxofes són cultura, i l'arquitectura i l'urbanisme també: el tercer Premi Nacional de Cultura de la nit va ser per al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) per la seva contribució a la construcció d’un país modern, per impulsar la reivindicació d’aquest patrimoni arreu de Catalunya, i per l'atenció especial que ha dedicat els darrers anys al seu arxiu, font de consulta d'historiadors i arquitectes d'arreu. Assumpció Puig, degana del COAC, recollia el reconeixement de mans de Pilar Parcerisas, crítica d’art i membre del Plenari del CoNCA. Puig ha volgut posar l'accent en la relació directíssima de la seva professió amb la cultura que, deia, "és un eix fonamental en la vida del nostre col·legi i, també, en la vida de les persones... L'arquitectura és cultura!".
L'acte ha aturat breument l'entrega de guardons per recordar i fer un homenatge a La Colla de Sabadell (també coneguda com Grup de La Mirada o Coro de Santa Rita) en el seu centenari: activista agrupació d'intel·lectuals encapçalada per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, van revolucionar el panorama cultural imperant a través de l'humor i la sàtira. Acabada la Guerra Civil, un Oliver camí de l'exili va escriure la colpidora "Corrandes de l'exili". Musicada per Lluís Llach, ha estat interpretada per les companyies Dagoll Dagom i Les Impuxibles.
Era el moment pel quart guardó de la nit, i Pep Cruz ha explicat els motius del següent premiat, Litterarum Móra d’Ebre: Per construir des de les terres de l'Ebre un espai on conflueixen literatura i art escènic en totes les seves disciplines, per aplegar els professionals implicats en la promoció i el coneixement d'obres literàries de llengua catalana, per esdevenir punt de referència en el camp de la literatura infantil i juvenil en tots els països catalans. Albert Pujol, director de la fira d'espectacles literaris Litteratum Móra d'Ebre, ha recollit el Premi Nacional de Cultura de mans de Mercè Gisbert, pedagoga i membre del Plenari del CoNCA, i ha ressaltat les grans cultures que s'han format al voltant dels grans rius, del Sena al Rhin, reivindicant, també, les sorgides a la vora de l'Ebre. Com no podia ser d'una altra manera, ha recordat els dramàtics incendis patits recentment, però també la força dels seus habitants: "La gent de l'Ebre, tot i passar-ho malament, afirma alt i clar: rebrotarem".
Cultura popular i avantguardes
Més enllà dels artistes que, en qualsevol de les seves facetes, fan brillar la cultura d'un país, els Premis Nacionals no s'obliden de la gent del carrer, del poble i del barri, de la transmissió personal i de l'associacionisme. Reconeixent la seva tasca extraordinària de gestió de la diversitat ateneista del nostre país, i per ser motor de la seva tradició, canalitzant desitjos i promovent valors en defensa de la llengua i la cultura catalanes, s'ha volgut premiar la Federació d'Ateneus de Catalunya. L'actor Quim Masferrer els reivindicava en un vídeo, agraint la seva feina. El president de la Federació, Pep Morella, ha rebut aquest honor de mans de David Albet, músic i vicepresident del CoNCA: "Haurien de ser aquí els 180 ateneus que tenim repartits per totes les comarques del nostre país, també a Madrid. 119 municipis on els trobareu. Ateneus que treballen, conserven, actualitzen i difonen la cultura del país".
Tan popular com influent, figura universal del teatre, l'actriu Margarida Xirgu va morir ara fa 50 anys. La cerimònia dels Premis Nacionals de Cultura ha reconegut la seva figura en aquest aniversari: en paraules pronunciades per Pep Cruz, "fou una dona que va plantar cara el feixisme, va desafiar les desigualtats i no va cedir mai ni una engruna de la seva llibertat que havia guanyat, o perdut, a pols". Rematava l'homenatge una projecció de la pròpia Xirgu, declamant: "Sense il·lusió, sense fe no he pogut treballar mai. No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa és com no existir".
Ambaixadora a la Catalunya Nord de l'art català d'avantguarda, al capdavant de projectes culturals a Colliure i Perpinyà, dirigint el Musée d'art moderne de Céret, Josefina Matamoros col·lecciona reconeixements aquí (la Creu de Sant Jordi) i a França (Cavaller de les Arts i les Lletres, Cavaller de la Legió d'Honor). La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català i membre del plenari del CoNCA Isona Passola entregava el Premi Nacional de Cultura a una Josefina Matamoros que l'agraïa destacant els seus 40 anys "treballant en polítiques que ens fan sentir orgullosos de la nostra cultura des de la Catalunya Nord, i sempre amb la voluntat de reforçar lligams entre nord i sud, entre perifèries i centralitats".
L'emoció arribava a la platea del Teatre L'Artesà amb el record a les figures de la cultura catalana traspassades els darrers mesos. Un in-memoriam acompanyat de la veu emocionada de la cantant Carme Canela, que interpretava la cançó de Jaume Sisa "El vals de l’oblit".
Exposicions i striptease
Institució creada l'any 1997, i amb un edifici inaugurat al 2007 i visitat per més de 300.000 persones, el Museu de Lleida ha esdevingut una institució clau per la comunitat cultural, concentrant béns arqueològics i col·leccions antigues procedents, majoritàriament, dels antics Museu d'Antiguitats i Museu Diocesà. La seva gestió i la rellevància de la seva col·lecció esdevenen mèrits per guanyar el Premi Nacional de Cultura. El recollia el seu director, Josep Giralt, de mans de Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el seu discurs, Giralt va fer memòria: l'expropiació d'obres per part del govern espanyol o la censura que va patir l'artista Santiago Sierra a la Feria ARCO, apel·lant a la llibertat d'expressió, d'opinió, de creença... "Reivindiquem els museus com a centres que atenen les aspiracions i els neguits de la societat i del territori que ens acull, en aquest cas les terres de Ponent, sense renunciar a fer un discurs d'abast nacional".
A l'any del seu centenari, l'acte no podia oblidar-se d'homenatjar la figura de qui és un dels poetes avantguardistes catalans més importants del segle XX. Joan Brossa fou també dramaturg i artista plàstic, i, incòmode amb les etiquetes, va desenvolupar una obra que abraçava gèneres tan diversos com la música, el cinema, el teatre... i el cabaret. El coreògraf Roberto G. Alonso i el músic Jordi Cornudella han estat els encarregats d'acostar al públic del Teatre L'Artesà un número de "Laberint Striptease", el darrer espectacle de Brossa.
Josep Ponsatí, escultor de prestigi internacional gràcies a les seves peces inflables, escultures modulars amb heli de dimensions monumentals i efímeres, que integraven al paisatge i a la natura catalanes el minimalisme escultòric, ha estat el següent en pujar a l'escenari per recollir el Premi Nacional de Cultura. Carme Clusellas, directora del Museu d'Art de Girona, destacava en un vídeo "la seva obra carregada de poètica", El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, entregava el guardó a un Ponsatí que valorava l'entusiasme i la col·laboració dels que han fet possible que dediqués la seva exitosa i prestigiosa carrera a l'escultura a l'espai.
Gastronomia i música
Per primera vegada als 87 anys d'història dels Premis Nacionals de Cultura, la gastronomia ha recollit un guardó. L'honor ha recaigut en Carme Ruscalleda, per exercir una cuina innovadora i d'avantguarda sense renunciar a la tradició i per esdevenir ambaixadora catalana arreu del món. Un vídeo on els cuiners Ferran Adrià i Raül Balam, fill de la guardonada, valoraven la seva importància en la professió, com a referent internacional. "Visca la mare que em va parir", deia Balam, com a pas previ al reconeixement per la cuinera de Sant Pol. Ruscalleda, que l'ha rebut de mans del President de la Generalitat Quim Torra, explicava que sovint "mirava la llista de premiats esperant trobar-ne un que tingués alguna cosa a veure amb la cuina. La cuina catalana és una postal amable i seductora que ens projecta al món. Però les seves pàgines més brillants encara estan per arribar. La cuina és cultura, que ningú no ho dubti", rematava.
A la seva recta final, la cerimònia no es va oblidar d'aplaudir el centenari de Teresa Pàmies, cronista de luxe de la seva generació, amb una trentena de llibres publicats que, explicava Pep Cruz, "apunten a les arrels del nostre present, als ideals tan necessaris per viure, als fracassos i la necessitat de seguir creient en l’ésser humà", afegint que la figura de la Pàmies "transcendeix la seva obra, sent un referent de compromís polític amb la llengua, el país i l'antifeixisme i amb les classes populars".
Arribàvem al darrer guardó de la nit. Una de les creadores més originals de l'escena musical actual del país, Clara Peya rebia el Premi Nacional de Cultura per innovar la composició i la interpretació musical, transitant entre la música, el teatre i l'activisme, amb una llibertat d'expressió en els escenaris que omple d'energia transgressora des d'una perspectiva de gènere. Com explicava en un vídeo la cantant Judit Neddermann, "és una artista sincera, valenta i compromesa, una de les músics més treballadores que he conegut mai, sempre pensant en obrir camins". No podia ser d'una altra manera: amb Peya al piano, l'actuació del grup Les Impuxibles, fundat per l'artista, introduïa l'entrega del reconeixement, que va fer el President Torra. La pianista i compositora rebia el premi amb una certa contradicció: "il·lusió, sí, però per l'altre, reflexionar i adonar-me que la gran majoria de premiats hem sigut persones amb privilegis, però hem de fer que la cultura sigui accessible a tothom". Sempre punyent i reivindicativa, Peya definia l'art com "l'eina de revolució social i política més potent que tenim", i rematava: "com a lesbiana feminista, estic farta que la història l'escriguin homes blancs, heterosexuals, de classe mitja-alta..."
L'acte ha finalitzat amb la presència a l'escenari del president de la Generalitat Quim Torra. Abans de fer el seu discurs de cloenda, ha donat la paraula a Carles Duarte, que tanca els set anys de presidència del CoNCA, institució que viurà una renovació dels membres del plenari. Duarte ha agraït al seu equip per la tasca feta: "és un moment de renovació i de rellançament. Temps de somni, de crear, d'imaginar. Visca la cultura!"
Torra, per la seva banda, ha recordat l'absència dels polítics i representats socials presos i exiliats, i ha parlat de la necessitat d'una "cultura oberta i permeable, necessària per reforçar la democràcia. Una imatge en moviment que demana acció i reacció permanent. La cultura catalana és civilització, ciència, reconeixement, art i talent. La cultura catalana guanya sempre els seus il·lustres enterradors".
Maria Bohigas, Jaume Cabré, Josefina Matamoros, Clara Peya, Josep Ponsatí, Carme Ruscalleda, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Federació d’Ateneus de Catalunya, Litterarum Móra d’Ebre i el Museu de Lleida, Premis Nacionals de Cultura 2019