foto
  • Imprimeix

El CoNCA presenta l'Avaluació estratègica del TNC amb un debat sobre el futur del teatre públic a Catalunya

presentació

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) pren el pols dels equipaments culturals de la Generalitat des del 2012, amb l’objectiu d’assenyalar les possibilitats de millora, incidir en la seva eficiència i incrementar el seu impacte públic. Ara ha estat el torn del gran equipament escènic del país, el Teatre Nacional de Catalunya, un espai imprescindible en la recuperació del patrimoni cultural català i en la presentació i projecció del teatre contemporani autòcton. El sistema d’auditoria cultural dels equipaments que duu a terme el CoNCA s’ha aplicat fins al moment a vuit entitats de caire nacional i dues més es troben enguany en procés d’avaluació (el MACBA i el mNACTEC).

A l’acte van assistir, entre d’altres, representats institucionals, com Jenn Díaz i Martín Barra, diputats del Parlament de Catalunya, i del sector, com Àlex Casanovas, president de l’Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Bet Orfila, presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), Alfred Fort, gerent de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) o Andreu  Garrido, president de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC); directors i directores d’equipaments culturals, com Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors o Pep Tugues, director del Teatre-Auditori Sant Cugat; Domènech Reixach, exdirector del TNC i del Théâtre de l'Archipel de Perpinyà i directors de teatre com Àlex Rigola, Jordi Prat i Coll o Pau Carrió.

 

L’avaluació estratègica del TNC

 

El document AEC 08 (2017/2018). Teatre Nacional de Catalunya (2014 - 2016) ha estat elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), en compliment del que estableix l’article 4.k de la Llei 6/2008, de 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Les conclusions d’aquest estudi, que comprèn el període de 2014 a 2016, van ser presentades ahir per Mercè Gisbert, membre del plenari del CoNCA. Les dades obtingudes indiquen que la gestió i l’activitat del TNC acompleixen els objectius requerits, però també que l’eina principal del país per a implantar les polítiques teatrals pròpies no pot desenvolupar prou algunes de les seves funcions, com la territorialització o la internacionalització, així com la permeabilitat respecte de les propostes externes, sense disposar de més recursos i d’un finançament proporcionat a la demanda que es fa a l’equipament.

La precarietat del TNC per acomplir els seus objectius és comparable a la d’altres equipaments nacionals prèviament avaluats pel CoNCA, fet que implica la necessitat de l’increment del percentatge del pressupost que el Departament de Cultura té en el conjunt de la Generalitat, que hauria d’assolir el 2%. L’avaluació conclou amb una vintena de recomanacions de tipus organitzatiu, econòmic i respecte de l’oferta i el contingut.

 

 

Reflexions sobre el futur del teatre públic a Catalunya

La presentació de l’estudi va estar acompanyada d’un col·loqui, Reflexions sobre el futur del teatre públic a Catalunya, amb el director artístic del TNC, Xavier Albertí, el president del CoNCA, Carles Duarte, i el membre del plenari del Consell David Albet. El CoNCA considera d’interès contrastar la seva visió i la de l’equipament avaluat, i va comptar amb el periodista Andreu Gomila per moderar la conversa.

Xavier Albertí, després de lamentar que l'equipament que dirigeix hagi perdut cinc milions d'euros en els darrers anys, va apostar per l’aprovació d’una Llei del teatre, l’atenció a les poblacions que per la seva demografia justificarien tenir un teatre públic propi i la reforma de la Sala Gran del TNC, amb projecte redactat però sense capacitat de finançament per tirar-lo endavant.

Carles Duarte va recordar la necessitat d’una llei de mecenatge, que permetria adequar els mecanismes de governança del Teatre Nacional de Catalunya per incloure la participació privada. També va remarcar la mancança de coordinació de les programacions entre teatres que reben diners públics i de treball en xarxa amb els equipaments del territori.

L’acte va concloure amb intervencions del públic assistent sobre el repte de traslladar la diversitat de la societat a la programació, la recuperació del patrimoni escènic nacional, el sentit d’un teatre nacional que no pot sortir de la seva nació, la gratuïtat de les activitats d’un equipament públic o la dependència del taquillatge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Data d'actualització:  19.04.2018