• Imprimeix

Premis 2017

Els Premis Nacionals de Cultura 2017 premien trajectòries consolidades, talents en alça i l'impuls per la creació de nous públics.

foto familia

El CoNCA atorga la distinció més rellevant en l’àmbit cultural català a: Raimon, Emma Vilarasau, Albert Serra, Joan Francesc Mira, Josep Cots, Maria Espeus, Hèctor Parra, Carles Santamaria, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i la Fundació Apel•les Fenosa.


Es premien també enguany disciplines artístiques com la publicitat creativa i el còmic.

 

 

 

Per les Edicions de 1984, l’editorial que creà en homenatge a George Orwell i que ha consolidat amb un fons de 400 títols, format per obres d’autors catalans i per les obres escrites en altres llengües i traduïdes al català. Amb una clara consciència de tradició literària, Josep Cots ha posat atenció a la descoberta de nous narradors catalans i ha recuperat i dignificat autors catalans contemporanis, tot posant a l’abast dels joves una nova col·lecció de literatura.

foto

© Edicions 1984

 

Per la seva contribució a la fotografia i al cinema publicitaris des del 1977, any en què s’instal·la a Barcelona. Les fotografies per als àmbits de la moda, el retrat i els anuncis de productes han estat valorades per les agències i institucions més rellevants. Ha renovat la visió de la fotografia i els espots publicitaris comercials, i ha impulsat projectes fotogràfics centrats en l’àmbit social, com el llibre El otro/The other (2007), una visió del Raval barceloní.

foto

© Estela de Castro

 

Per la posada en valor de l’obra de l’escultor Fenosa, amb una rellevant projecció europea, des de la casa del Portal del Pardo, al Vendrell, que adquirí l’artista el 1957. Les exposicions monogràfiques que s’hi exhibeixen expliquen les relacions que Fenosa va mantenir amb creadors rellevants de l’avantguarda històrica, com Coco Chanel, Nicolas de Stäel, Paul Éluard, Jean Cocteau o Picasso

foto

© Fundació Apel·les Fenosa

Per la seva contribució a la cultura amb una llarga trajectòria com a assagista, historiador, biògraf, novel·lista, crític literari, articulista i traductor. Amb la seva versió en vers del poema èpic d’Homer, ha tancat una trilogia de les tres obres que fonamenten la tradició literària d’Occident: la Divina Comèdia (2001), els Evangelis (2004) i l’Odissea (2011). Ha practicat l’antropologia cultural amb l’equip de Claude Lévi-Strauss a París i com a professor convidat a Princeton.En aquest àmbit, ha impulsat el Museu d'Etnologia de València.

foto

© AELC

Per la seva recerca sonora mitjançant recursos tant electrònics com d’improvisació conduïda, amb els quals aconsegueix una gran expressivitat que enriqueix el discurs compositiu, que li ha atorgat una reconeguda projecció internacional. Les seves composicions han estat interpretades per grups de prestigi com l’Ensemble Intercontemporain, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Filharmònica de Lieja i l’Orquestra Nacional d’Île de France. Entre els premis i reconeixements rebuts, destaca el prestigiós Ernst von Siemens.

foto

© T Merandon

Per la seva dilatada trajectòria com a cantant i autor. En els darrers cinquanta anys ha fet de la cançó un vehicle expressiu de l’obra de grans poetes de la nostra tradició medieval i alhora d’una concepció de la cultura on el lirisme i la recerca de la bellesa conflueixen amb un clar compromís social i cultural que ha transformat en símbol els valors de llibertat i reivindicació dels drets col·lectius dels pobles. Les seves cançons, plenament vigents avui, s’han arrelat a la cultura catalana de les últimes dècades i uneixen diverses generacions..

foto

© Ros Ribas

Per haver situat el dibuix, el còmic i la il·lustració com una de les millors vies per promoure la lectura i el coneixement entre el públic en general i, especialment, entre l’infantil i el jove amb l’impuls del Saló Internacional del Còmic (1994-1996) i del Saló del Manga (1995) a Barcelona. Les exposicions Els periodistes en el còmic (1989) i Els anys 80 en el còmic (1990) d’aquest periodista, guionista i gestor cultural, així com la seva contribució a la mostra La factoria d’humor Bruguera (2005), van significar una recuperació històrica indispensable del còmic contemporani i la seva adaptació reeixida de la novel·la Victus, d’Albert Sánchez Piñol, al llenguatge del còmic és una mostra del seu alt coneixement d’aquest mitjà d’expressió.

foto

Per la seva contribució a l'educació musical d’infants i adolescents de Catalunya amb la promoció del cant coral. Des dels seus inicis el 1967, any en què se celebrà la Primera Trobada de Corals Infantils de Catalunya a Manresa, el Secretariat ha promogut el cant coral com un mitjà de sensibilització d’infants i adolescents envers l’art de la música, el cultiu de la veu, l’amor a la llengua del seu país, la joia de l’amistat, la disciplina lliurement acceptada i el treball en equip. El SCIC està integrat per 120 corals repartides per tot el territori català, que representen un total de 3.000 cantaires de 5 a 16 anys de corals de països de llengua catalana.

 

foto

© SCIC

Per la seva singular aposta com a director per un cinema experimental, creatiu i d'autor, al marge de la indústria cultural. La interpretació del cinema des de la literatura o la pintura dóna a les seves pel·lícules un nou sentit de la imatge i del temps com a narració visual. El Quixot, el mite de Dràcula, Goethe o el llibertinatge de Casanova han inspirat les seves pel·lícules, la darrera de les quals, La mort de Lluís XIV (2016), aproxima el temps cinematogràfic a la noció de temps real. Ha assolit una remarcable presència internacional i un especial reconeixement del públic francès i en diversos festivals europeus.

foto

© Jones

Per la seva professionalitat en el món del teatre i la televisió des de finals dels anys vuitanta, en què s’inicià al teatre i al cinema. Aquesta actriu, primerament vinculada al Teatre Lliure, ha adquirit una gran popularitat gràcies a la seva participació a les sèries de televisió. Ha encarnat personatges de Rusiñol, Shakespeare, Goldoni, Brecht, Guimerà, Jean-Claude Carrière o Tennessee Williams. El personatge de Winnie de Samuel Beckett constitueix un exponent de la naturalesa de la seva personalitat d’actriu resistent en els àmbits del teatre, el cinema i la televisió

foto

© RACC. Jordi Bernabé

Data d'actualització:  24.01.2017