imatge cultura en 300 paraules
  • Imprimeix

Mans, manetes

foto

L’excepcionalitat i la duresa d’aquesta etapa política, marcada per un atac frontal als drets humans i polítics dels catalans, per l’aplicació autoritària de l’article 155 de la Constitució i per decisions judicials que es desentenen de la veritat i del Dret, ha provocat dins el món cultural una reacció d’indignació no tan sols legítima, sinó indispensable. En el mateix context, però, s’han produït iniciatives que no podem deixar de posar en relleu. N’hi ha una que, per les seves dimensions, pot haver passat gairebé desapercebuda, però que crec que tindrà conseqüències duradores. Em refereixo a l’espectacle Mans, manetes que, organitzat per Barnasants i la Plataforma per la Llengua, es va dur a terme al Teatre Joventut de l’Hospitalet, amb la participació de músics catalans, com Marc Serrats o Meritxell Gené, i algueresos, encapçalats per un magistral Claudio Sanna, i d’un conjunt de nens i nenes de l’Alguer que, després de fer amb els seus pares un viatge de deu hores per anar de l’Alguer a Càller i de Càller a Catalunya, van interpretar-hi obres del repertori popular de la seva terra, que en part són també nostres, com En Joan Petit o La Pastoreta. Hi vam poder escoltar també cançons de compositors algueresos com Pino Piras o Pasqual Gallo. La relació entre Catalunya i Sardenya té arrels profundes, que arrenquen de l’edat mitjana i que es mantenen ben vives avui. A l’Alguer, a més, s’hi ha preservat una varietat del català que fa que els vincles que ens hi uneixin siguin més forts. I la cançó i la literatura esdevenen ponts que ens fan sentir més a prop. Ens passa, per exemple, als concerts de Franca Masu o quan llegim Rafael Caria, Francesc Manunta o Antoni Canu. L’alegria i l’emoció amb què els minyons algueresos van viure la seva actuació és una preciosa llavor de futur.

Carles Duarte i Montserrat

Data d'actualització:  25.07.2018