auditories culturals
  • Imprimeix

Premis 2012

Premis Nacionals 2012

El divendres 26 d'octubre a les 7 de la tarda es van lliurar al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat els Premis Nacionals de Cultura 2012, el màxim reconeixement institucional a la cultura i la creació a Catalunya. L'acte va ser presidit pel president Artur Mas i comptà amb la participació dels membres del Plenari del CoNCA que, com a instrument al servei de la cultura creat pel Parlament, és des del passat 2009 l'organisme que concedeix aquestes distincions de la Generalitat de Catalunya

Pel seu esperit emprenedor i innovador en construccions sostenibles, amb projectes d’arquitectura domèstica adequada a les condicions climatològiques, que li han valgut reconeixements internacionals. Ha excel·lit en la rehabilitació de construccions tradicionals dels Pirineus, com refugis, allotjaments rurals o pallers, que ha transformat en habitatges bioclimàtics i de baix consum. És rellevant la Casa Passiva Arboretum, amb estructura de fusta aïllant i llana d’ovella, i la construcció passiva modular transportable Noem, amb control de les emissions de CO2 en tots els processos i materials, que ha guanyat el 1er Premi Europeu de l’Esperit Emprenedor de la Unió Europea.

Web: http://www.bunyesc.com/

Per la seva destacada contribució a l’art conceptual català dels anys 70, amb una dilatada trajectòria transcorreguda entre Nova York i Barcelona, que ha presentat amb gran èxit al Macba a l’exposició En el laberint. Ha practicat l’environament, l’acció, l’escultura, i ha reflexionat sobre fenòmens de percepció en l’espai, amb accent femení. Aquesta retrospectiva ha rebut el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art 2011 a la millor exposició de recerca històrica.

Web: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngels_Rib%C3%A9

Per l’excel·lència de la seva videografia escènica i efectes visuals en obres de teatre i òperes des de la seva productora Urano. L’any 2011 ha estat el responsable de l’escenografia videogràfica de diverses obres interpretades per La Fura dels Baus com Le Grand Macabre de Ligeti al Gran Teatre del Liceu, però també de Turandot de Puccini, Tristan et Isolde de Wagner, Quartett de Heiner Müller, Sonntag Aus Licht de Stockhausen i El baró Münchhausen, a diversos teatres d’arreu del món. L’ impacte de les seves creacions visuals fa de l’experiència escènica un espai emocional singular i únic en l’espectador.

Web: http://www.francaleu.com

Per una nova manera d’entendre el gènere documental, amb El cuaderno de Barro realitzat el 2011, mostra la forma de treballar del pintor Miquel Barceló a la seva cabana taller de Mali i la gènesi ritual de l’acció Paso Doble, representada al poble de Gogolí (Mali), que el realitzador filma al seu lloc d’origen. La naturalitat amb què es copsa el procés de treball de Barceló i el xoc de cultures entre l’equip de la pel·lícula i els habitants originaris d’aquest poble crea una atmosfera d’il·lusió i una expectació que converteix el procés cinematogràfic en una experiència gairebé ritual i de participació col·lectiva.

Web: http://es.wikipedia.org/wiki/Isaki_Lacuesta

Pel seu bon criteri i rigor professional des que va ser creada el 1996, per l’encertada optimització de recursos, per la seva qualitat artística i per l’impacte territorial i la popularitat que ha assolit. La Fira ha integrat el circ com a eina pedagògica i educativa en l'ensenyament públic i en els joves adolescents. A aquests valors, l’any 2011 s’hi va afegir el de la potenciació del vessant solidari, amb la col•laboració amb Educació sense fronteres, amb els pallassos d’hospital Xarop de Clown i amb l’associació de treball amb discapacitats psíquics El Trampolí.

Web: http://www.firadecirc.org/2012/index.php

Per la seva contribució al camp de la il·lustració del llibre infantil amb una dilatada trajectòria que inicià el 1968, per la qual ha estat distingida amb nombrosos reconeixements internacionals. L’any 2011 il·lustrà La croada dels nens, amb text de Bertold Brecht, un poema èpic sobre l’èxode dels infants orfes a l’Europa de la Segona Guerra Mundial, un poema commovedor que ha interpretat des d’un registre auster, en tinta negra i amb una segona tinta vermella color de sang, que reflecteix emocionalment l’horror de la guerra en els infants que es veuen obligats a fugir.

Web: http://www.carmesolevendrell.com/

Pel rigor i l’excel·lència del seu treball en la recerca i divulgació de la música popular. L’any 2011 aquest etnomusicòleg publicà Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, un estudi amè i minuciós alhora sobre l’actual himne de Catalunya. Doctor en Història de l' Art, intèrpret de violí, rellevant investigador de la música oral d’arreu, ha estat present en el llarg i fecund desenvolupament dels vint-i-cinc anys del Festival Tradicionàrius.

Web: http://musicologia.esmuc.cat/index.php?fuseaction=professors.professor&id_professor=jaume.ayats

Per la seva tasca admirable a l’entorn de la dansa i la creació contemporània des de la seva creació el 1992 i perquè ha contribuït a activar el sector des d’una posició radicalment independent i ha donat visibilitat a importants i reconeguts artistes nacionals i internacionals no sempre prou presents a les programacions regulars. Així mateix, perquè ha orientat una part rellevant de la seva acció a donar suport a creadors emergents, una feina de gran valor dins el paisatge creatiu de Catalunya els darrers vint anys.

Web: http://laportabcn.com/

Per la seva contribució a la creació en l’àmbit del disseny gràfic i per la seva aportació fonamental a la reflexió sobre l’entorn de la praxi professional i la cultura de la imatge. Autor de nombrosos llibres sobre disseny gràfic i tipografia, el 2011 publicà Cròniques de disseny amb gust de menta, vainilla o xocolata, un llibre de memòries personals i professionals, que deixen constància de l’ aprenentatge i d’un ofici, des d’alguns moments singulars de la seva història creativa i personal, que es converteixen en esclats de reflexió artística general.

Web: http://enricsatue.com/

Poeta, rapsode, prosista, dramaturg, articulista i estudiós de la literatura catalana del segle XIX i XX. Des dels anys 70 i 80, Enric Casasses ha contribuït decisivament a renovar i a enriquir el panorama de la lírica catalana contemporània. Fonamentalment la seva aportació s’ha plasmat en una vasta obra creativa, en les seves nombroses propostes escèniques i musicals per revifar la presència social de la poesia i en el seu mestratge innegable que ha servit per orientar i impulsar poetes joves de les generacions més recents. El seu darrer poemari, Bes nagana (que en rus col·loquial vol dir sense pistola), és una baula més en la sòlida i indiscutible trajectòria de l'autor, que aposta per la força de la paraula.

Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Casasses_i_Figueres

Al Festival Barnasants dirigit per Pere Camps. Creat l’any 1996, ha esdevingut un festival de referència en la cançó d’autor i per la seva implicació en la creació d’una futura xarxa europea de festivals d’aquesta categoria. El 2011 va celebrar el seu 16è aniversari amb una expansió a València, l’Alguer i Tolosa de Llenguadoc. Així mateix, ha iniciat un programa de projectes transfronterers amb el Festival occità Sèm e Seremos, alhora que impulsa l’enfortiment dels ponts culturals amb països llatinoamericans.

Web: http://www.barnasants.com/index.php

L’any 1929 es creà l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, el primer museu català dedicat a l’etnografia, inspirat per Rossend Serra i Pagès i Tomàs Raguer. Des d’un bon principi, l’actual Museu Etnogràfic de Ripoll mantingué la clara vocació de mostrar pedagògicament l’home en el seu entorn econòmic antic. L’any 2011, un cop completat un període de reestructuració, tornà a obrir després d’haver viscut una reeixida modernització. Per tots aquests anys de labor continuada, avui el museu de Ripoll és un dels equipaments culturals més rellevants i renovadors de l’etnografia a Catalunya.

Web: http://www.museuderipoll.org/

Per les seves aportacions a la biomedicina en el camp cardiovascular i la seva incansable lluita per la conscienciació social per a la millora de la salut, mitjançant la prevenció de les malalties del cos. Autoritat mundial en cardiologia, dirigeix el Zena and Michael Wiener Cardiovascular Institute del Mount Sinai Medical Center de Nova York. Doctor Honoris Causa per vint-i-sis universitats d’arreu del món, ha rebut els principals reconeixements científics de les quatre organitzacions internacionals cardiovasculars més importants. És un gran defensor de la dignitat humana a partir de la salut.

Web: http://www.cnic.es/es/personal/person.php?p=m_inv&per=415

Creat l’any 1961, en ple franquisme, com a eina de la societat civil al servei de la difusió del coneixement i de l’ús de la llengua catalana, Òmnium Cultural ha treballat tenaçment al llarg d’aquests darrers cinquanta anys arreu del territori amb l’objectiu de defensar, consolidar i promoure la llengua i la cultura catalanes com a fonaments de la identitat nacional de Catalunya. La presència i la incidència d’Òmnium en el conjunt de la societat catalana són fonamentals, com quedà clarament palès en la labor de mobilització duta a terme l’any 2010 arran de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Web: http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/omnium.html

Amb una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, ha practicat amb una professionalitat exemplar i d’una manera brillant i persistent diversos gèneres i disciplines, i ha viscut l’aventura escènica des de les èpoques de l’ Escola d’ Art Dramàtic Adrià Gual als anys 60, fins avui. Al desembre de 2011 representà al Teatre Tantarantana Vosté ja ho entendrà, un monòleg intens i compromès de Claudio Magris sobre el mite d’ Orfeu on representà l’ Eurídice moderna, caràcter en el qual es posaren de manifest els seves dots d’actriu en l’ús precís de la paraula.

Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Sansa_i_Albert

Per la seva llarga i fructífera trajectòria com a crític d’art, sociòleg i filòsof, fundador de les revistes Algol (1946) i Dau al Set (1948-1956), que ha traslladat a la cultura del nostre país el pensament existencialista viscut a París de primera mà a la Universitat de la Sorbona, entre 1956 i 1961. Ha publicat, entre altres, Escrits d’estètica. Filosofies (1997), Històries de Dau al Set (1998), Dau al Set, una filosofia de l’existència (2003) i l’any 2011 publicà Una filosofia de la itinerància, sobre l’empremta filosòfica existencial que ha marcat la seva experiència personal com a filòsof heterodox que imposa l’acció vital i la llibertat per fer front a la realitat. Com a crític d’art, sempre ha estat al costat dels creadors i, com a filòsof, el seu pensament abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia, i també metafísica.

Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Arnau_Puig_Grau