• Imprimeix

Patrocini i mecenatge

mecenatge

La profunditat i la durada de la crisis econòmica condiciona la mirada sobre la situació present i, en conseqüència, la diagnosi i les propostes d’estratègia futura pel que fa al finançament de la cultura. D’una banda la progressiva reduc­ció dels recursos governamentals destinats a la cultura porta la major part dels projectes i les institucions del sector a intentar diversificar les seves fonts d’ingressos. L’aportació pública ha sostingut tradicionalment una part importantíssima de l’activitat cultural, de manera que la seva contundent reducció no només limita la missió i l’impacte de molts projectes, sinó que en alguns casos obliga a cancel·lar-los. D’altra banda, la reducció de la renda disponible familiar i de les prioritats de despesa dels consumidors, afectada addicionalment per l’increment del tipus de l’IVA d’una bona part dels béns i els serveis culturals, dificulta que els ingressos procedents dels consumidors puguin substituir íntegrament la caiguda de les subvencions públiques.

S’ha generalitzat la convicció que el model tradicional de finançament de la cultura s’ha de renovar per poder sobreviure al nou entorn, tot tenint en compte la gran heterogeneïtat de manifestacions, activitats i organitzacions culturals en termes de contingut, ambició, qualitat, audiència potencial, titularitat, model de gestió i característiques socioeconò­miques del territori on tenen lloc.

El finan­çament de la cultura serà cada cop més el resultat d’una combinació d’aportacions, en què el suport social passa per una involucració directa més gran de la comunitat, entesa aquesta més enllà del consum cultural o de la responsabilitat conferida als poders públics. Els usuaris o be­neficiaris directes dels béns i els serveis culturals tenen un pes creixent en el finançament de les arts i el patrimoni, però no tots els productes culturals es poden autofinançar si el que es pretén és una oferta àmplia, equilibrada, assequible i de qualitat. Per aquest motiu, els diferents nivells de govern hi han de continuar tenint un paper molt rellevant, imprescindible en la major part dels àmbits i els sectors, però compartint responsabilitats i poder de decisió amb els restants agents socials que s’hi involucrin, per garantir un marge de llibertat suficient als creadors i a la resta de professionals culturals, que són en última instància els responsables del producte ofert.

Sembla clar que a partir d’ara el mecenatge filantròpic i el patrocini empresarial seran de forma creixent un recurs important, en alguns casos imprescindible, en el finançament de la cultura. Per aquest motiu, el CoNCA, que s’ha proposat reflexionar sobre els models alternatius de gestió i finan­çament de la cultura, ha encarregat dos treballs per conèixer millor la situació del mecenatge i el patrocini a Catalunya i proposar mesures efectives d’acció que ajudin a desenvolupar-lo i intensificar la seva utilització.

Vídeo de presentació de l'estudi "Estat de la qüestió, propostes i recomanacions per al foment del mecenatge i el patrocini cultural a Catalunya". A càrrec de Lluís Bonet, coautor i coordinador de l'estudi.

 Aquests estudis han estat possibles gràcies al suport de:

 

 

Data d'actualització:  25.01.2016