foto
  • Imprimeix

Una nova difusió

S'observa que mentre la tecnologia ha reduït els costos de producció, difusió i accés a la informació, la dificultat per engrescar els usuaris amb un determinat mitjà, producte cultural o marca s'ha incrementat extraordinàriament. En aquest escenari augmenten els costos per captar l'atenció del públic, és a dir, en promoció i publicitat.

 

Des de la perspectiva de la promoció: les empreses i intermediaris culturals han desenvolupat múltiples eines per facilitar experiències prèvies dels productes i d'aquesta manera estimular els consumidors potencials (com fullejar un llibre, escoltar parcialment un disc, o veure el tràiler d’una pel∙lícula). Aquestes tècniques s’estan incrementant i desenvolupant en els mitjans en línia.

 

Tots aquests canvis també repercuteixen en quina llengua es difonen els nous productes digitals. Una panoràmica de la situació ens revela que respecte les 7.105 llengües vives i conegudes que es registren a Ethnologue, la llengua catalana obté el nivell 1 segons la classificació́ EGIDs (Expanded Graded Intergenerational Disruption Scale), que correspon a les llengües emprades en educació́, els mitjans de comunicació i el govern a escala nacional. L’anglès i el castellà̀ obtenen el nivell 0 com a llengües àmpliament utilitzades entre les nacions del món en el comerç, l’intercanvi de coneixements i la política internacional.

 

Actualment, tot i que la comunitat catalanoparlant és relativament petita en el món, ocupa un lloc destacat en la comunicació digital. Es constata que el seu pes creixent a la web afavoreix la seva incorporació a les interfícies de navegació de serveis com Google, YouTube o Facebook, entre d’altres. Així mateix, Google situa la llengua catalana entre les 10 i 15 llengües més actives del món a la web, i la considera una llengua amb una activitat que va més enllà de les fronteres del seu domini lingüístic.

 

-         Exemples de presència: El mes de gener de 2014, la Viquipèdia en català comptava amb 420.548 articles. Així, ocupava la posició 17 d’un total de 285 llengües emprades a la Wikipèdia segons el nombre d’articles publicats.

 

Amb la globalització́ es desenvolupa una nova geografia de ciutats en xarxa, en la que la ciutat es converteix en node d’una geografia econòmica en la que aquestes actuen com a punts de comandament de l’economia mundial i com a catalitzadors dels processos d’innovació́.

 

-         Barcelona se situa en el grup de 150 ciutats globals amb més presència d’aquestes corporacions i connexions. D’aquestes ciutats, n’hi havia 37 que formaven part de la Unió Europea (UE‐27), de les quals 25 eren capitals d’estat i les 12 restants no: 7 d’Alemanys (Colònia, Dresden, Dusseldorf, Frankfurt, Hamburg, Leipzig i Munic), 2 dels Països Baixos (La Haya i Rotterdam) 2 d’Itàlia (Milà i Torí) i Barcelona.