foto
  • Imprimeix

Un nou consumidor

Amb l’apoderament de les persones en l’àmbit de la comunicació, el consumidor esdevé proactiu, és a dir, també participa en la producció de continguts. Amb les xarxes digitals apareixen possibilitats de col·laboració massiva a través de plataformes noves, que són alternatives a les institucions socials tradicionals.

 

Amb aquests canvis de rols, es produeixen vulneracions en els àmbits del dret a la intimitat i a la vida privada de les persones, així com del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió. Hi ha un intens debat públic sobre els límits del dret a la propietat intel·lectual, davant al dret a accedir a la cultura i a participar de la vida cultural.

 

Certament, la solució als greus problemes generats en l’àmbit dels drets d’autor com a conseqüència de la revolució digital pot requerir una reformulació de la seva regulació i control mitjançant tractats i altres fonts de dret internacional. No obstant això, també caldrà̀ molt probablement tornar a guanyar un nou reconeixement collectiu d’aquest dret. Així, el valor de la cultura pròpia, de la cultura d’excel·lència artística, de la participació cívica en activitats culturals d’interès col∙lectiu, o també, dels drets de propietat intel·lectual, ha de tornar a guanyar-se el reconeixement de la societat.

 

La qüestió és si l’actual sistema de drets és adequat per abordar les noves qüestions que es plantegen en el ciberespai: d'una banda, els titulars de drets de propietat intel·lectual estan preocupats pel nombre elevat d'infraccions, com la pirateria digital; de l'altra, els usuaris estan preocupats pels oligopolis del mercat i els impediments a l'accés.

 

Per aportar una idea de la situació, només indicar que les taxes de pirateria a l'Estat del 2007 al 2011 han estat del 44%, una taxa similar a la mitjana mundial però molt per sobre de la taxa dels principals països occidentals.

 

Taxes de pirateria de software informàtic a Nord-amèrica i Europa occidental (2007-2011). Percentatge del valor estimat en pirateria sobre el valor total (valor de les vendes legals més valor en pirateria).

 

2007

2008

2009

2010

2011

Canadà

27%

28%

29%

32%

33%

Estats Units d’Amèrica

19%

20%

20%

20%

20%

Puerto Rico

42%

42%

46%

44%

44%

Total Nord-americà

19%

21%

21%

21%

21%

Alemanya

26%

27%

28%

27%

27%

Àustria

23%

24%

25%

25%

25%

Bèlgica

24%

25%

25%

25%

25%

Xipre

48%

48%

48%

50%

50%

Dinamarca

24%

26%

26%

25%

25%

Espanya

44%

43%

42%

42%

43%

Finlàndia

25%

25%

25%

26%

25%

França

37%

39%

40%

41%

42%

Grècia

61%

59%

58%

57%

58%

Holanda

27%

28%

28%

28%

28%

Islàndia

48%

49%

49%

46%

48%

Irlanda

34%

35%

35%

34%

34%

Itàlia

48%

49%

49%

48%

49%

Luxemburg

20%

20%

21%

21%

21%

Malta

43%

43%

45%

45%

46%

Noruega

27%

29%

29%

28%

29%

Portugal

40%

40%

40%

42%

43%

Regne Unit

26%

27%

27%

27%

26%

Suècia

24%

25%

25%

25%

25%

Suïssa

25%

26%

25%

25%

25%

Total Europa Occidental

32%

33%

34%

33%

33%

Total Mundial

42%

42%

43%

41%

38%

Unió Europea

33%

35%

35%

35%

35%

Països BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina)

70%

71%

71%

72%

75%

Font: Business Software Alliance, 2012.

 

En l’escenari de canvi de valors que s’està esdevenint en les societats contemporànies, es produeix una tendència vers a una societat cada cop més individualitzada i institucionalitzada. No és que l’autoritat ja no es reconegui, sinó que ara aquesta es reconeix socialment per convicció. Així, el valor de la cultura “pròpia”, de la cultura d’”excel·lència artística”, de la participació cívica en activitats culturals d’interès col·lectiu, o també, dels drets de propietat intel·lectual, ha de “tornar” a guanyar-se el reconeixement de la societat.